Durant Aquest trimestre desde el taller de ceràmica de l Academia d’art Simona Alfano ens hem inclinat pels tallers més tècnics, investigarem i estudiarem sobre l infinit món del color ceràmic.
Per entendre com funciona el color en la ceràmica estudiarem mitjançant proves i receptes com funcionen els materials dins les atmosferes de calor del forn.
Dins de l’apartat de color hi podem trobat dos blocs diferencials. Els engalbes i els esmalts. En aquest article parlarem Dels engalbes que són argiles o terres colorejades, aplicades a la superfície d una peça de ceràmica per cambiar el seu color inicial o bé per afegir alguna decoració.
A diferencia Dels esmalts els engalbes tenen tècniques decoratives on podem manipular més la superficie ja pintada i podem realitzar tècniques de rascat, com esgrafiats; podem Fer incrustacio de la pintura amb la técnica de mishima, podem fer resrves amb cera liquida,làtex o paper retallat.
L engalbe ens quedarà després de la primera cuita amb un tacte aspre que cobrirem amb un esmalt durant la segona cuita on pujara el color i imperbeavilitzarem la peça per la seva posterior utilització.
Perqué l engalbe sigui efectiu, la Terra amb la que realitzarem l engalbe serà preferiblement d un color clar i la seva contracció ha de ser menor que la de l argila utilitzada a la peça. Per donar color a l engalbe podem utilitzar oxids metàlics o colorants industrials i s aplica quan la peça está en duresa de cuir, la peça encara no está seca del tot però ja ha perdut la major part d humitat i podra absorbir la humitat de les tres capes d engalbe que necesita per cobrir la peça.
L engalbe ha de tenir la propietat de vitrificar se o endurirse a una temperatura similar o menor a la de maduració de l argila sobre la qual s utilitza.
Normalment la composició de l engalbe es argila plástica i caolí.
Els engalbes poden ser de baixa o alta temperatura tenint en compte que cada material te el seu punt de fusió durant la cocció.
En el pròxim article parlarem Dels esmalts i les seves posibilitats.
